Planta de biogàs de l'Armentera
Des de GETMA, l’empresa promotora del projecte, us convidem a que intervingueu en aquest bloc, i ens comprometem a donar resposta a aquelles qüestions que puguin ser del vostre interès i/o preocupació.
La tecnologia del biogàs, està sent a Europa, la solució definitiva a la problemàtica dels purins, contribuint amés a la consecució dels objectius establerts pel protocol de Kyoto de reducció de gasos d’efecte hivernacle i a la producció d’energia des de fonts renovables.
El projecte contribueix també, a la descentralització del sistema energètic i a millorar l’eficiència de les nostres xarxes de distribució.
Amb tot això, suggerim una sèrie de preguntes i respostes amb l’objectiu d’informar a la població de l’Armentera i pobles veïns sobre la dimensió del nostre projecte, així com, informar-vos dels avantatges associats per al municipi, els habitants de l’Armentera i el Medi ambient.
Qui són els promotors del projecte?
GETMA, Gestió del Territori i Medi Ambient, SL, una empresa creada amb l’objectiu d’aportar oportunitats de desenvolupament al món rural (sector agrícola, forestal i ramader), mitjançant tecnologies de protecció del medi ambient i les energies renovables. Els socis fundadors de la societat, són dos alt empordanesos vinculats al món rural i formats en el camp de les Ciències ambientals.
Quanta energia produirà la planta?
· 500 kW que s’evacuaran a la xarxa elèctrica
· 532 kW d’energia calorífica en forma d’aigua calenta (per a calefacció i ús sanitari) que servirà per a l’operació de la pròpia planta i la resta podrà ser consumida per una bona part dels habitants de l’Armentera (d’acord amb el conveni signat amb l’Ajuntament de l’Armentera) amb unes condicions econòmiques molt avantatjoses i sempre per sota del preu de referència de l’energia convencional més barata (Gas Natural). Els seus beneficiaris podran prescindir de les actuals calderes de gas-oil
Per què s’ha situat a la zona dels Prats llargs?
Actualment, la legislació espanyola obliga a ubicar les plantes de biogàs a 1 km de distància d’altres explotacions ramaderes i de nuclis habitats. La zona proposada compleix aquestes condicions i tanmateix és propera a la xarxa d’evacuació de l’energia elèctrica, evitant haver-ne de construir de noves.
Quines Matèries primeres consumirà la planta?
o Purins de porc: 22.495 m3
o Residus d’indústria agroalimentària: 2.630 t/any
Quantes granges aportaran purins a la planta?
Són 6 explotacions situades a uns 5 km de distància de mitjana. Distàncies superiors fan inviable el projecte degut a l’encariment del cost del transport.
Quina serà la freqüència de vehicles d’accés a la planta?
Accediran de 3 a 4 vehicles cada dia (de dilluns a divendres), mitjançant tractors-cisterna totalment estancs.
On s’aplicarà el fertilitzant generat (anomenat “digestat”) a la planta?
S’aplicarà en les mateixes parcel·les on avui s’hi estan aplicant els purins, ja que les granges han cedit els seus Plans de dejeccions ramaderes a la planta. Comptem amb un total de 578 ha situades principalment en els termes municipals de l’Armentera, Ventalló, l’Escala, Sant Pere Pescador, Verges, Castelló d’Empúries, Torroella de Fluvià, Albons i Fortià.
Qui vigilarà que el Digestat s’apliqui correctament?
Actualment, i en funció de la responsabilitat i els mitjans que disposa el ramader, les aplicacions de purins s’apliquen de forma aleatòria i menys controlada. La llicència ambiental obliga a l’activitat a ser Gestora de residus homologada per l’Agència de residus de Catalunya (ARC) . Per tant, el deure de l’empresa explotadora serà l’aplicació controlada del digestat en funció de les necessitats de cada cultiu i sense superar els límits de nutrients per ha/any, i a comunicar periòdicament a l’ARC el lloc i les dosis on s’han fet les aplicacions, havent de realitzar prèviament, un pla d’adobat.
El fertilitzant (digestat) fa pudor?
El procés de tractament elimina (crema en un motor de combustió interna) els gasos generats en el procés normal de descomposició del purins, eliminant en un 85 % el seu nivell d’olor i el temps de permanència en l’ambient atmosfèric. Per tant, el projecte soluciona en part les molèsties generades pels olors del purí:
La planta fa pudor?
No, tots els processos són estancs i els gasos produïts són cremats en el procés de cogeneració. Ni el purí ni els residus agroalimentaris es troben mai en contacte amb l’atmosfera, sempre es situen en llocs estancs per aprofitar al màxim la seva producció de biogàs. La bassa de digestat tampoc fa pudor perquè el material ja està estabilitzat, la seva extracció es fa per la part inferior i la crosta superficial evita qualsevol emissió per evaporació.
Soluciona els problemes de la contaminació per nitrats dels nostres aqüífers?
El biogàs no és la solució definitiva a la problemàtica per contaminació dels aqüífers degut a l’aplicació directa dels purins i dels fertilitzants químics, però sí que en redueix els seus efectes, ja que el nitrogen del purí es troba en forma de Nitrat (NO2- o NO3-), i aquest no és assimilable per la planta i a més és molt soluble. El Nitrogen del Digestat, es troba en forma amoniacal (NH4+) que SÍ és assimilable pels cultius i aquests l’absorbeixen del sòl ràpidament, evitant que es dissolgui i es lixivií cap a l’aqüífer. S’assimila més del 80% i això contribueix a augmentar les produccions de les finques agrícoles. Per tant, es redueix la contaminació dels aqüífers i es millora la producció dels nostres conreus.
Per on accediran els tractors a la planta?
Per tal d’evitar que hi hagi un excés de pols pels camí d’entrada a la planta, l’empresa promotora ha acordat amb l’ajuntament, l’asfaltat del camí que connecta la planta amb la carretera de Montiró, per on passaran els vehicles que hi accedeixin.
El biogàs és una font d’energia renovable?
Els purins generats per la ramaderia produeixen durant el seu procés de descomposició natural gasos com el Metà (CH4) i l’Àcid sulfídric H2S, provocant forts olors i contaminació atmosfèrica ja que són alliberats directament a l’atmosfera. El Metà contribueix 21 vegades més que el CO2 a l’efecte hivernacle. En les plantes de biogàs, aquest Metà és aprofitat com a combustible d’un motor de cogeneració.
El producte resultant del procés, és la producció d’energia elèctrica, aigua calenta apta per a calefacció i per a ús sanitari.
Hi haurà impacte paissatgístic?
La planta de biogàs és un tipus d’instal·lació agroramadera que no es diferencia molt d’una nau agrícola i que conté diferents sitges. Els digestors tenen la forma cilíndrica, més amples que una sitja de gra convencional. S’han dissenyat perquè siguin de color verd, per tal d’intergrar-los millor en el seu entorn. A més s’envoltarà la parcel·la de cobertura vegetal per tal d’integrar-la al màxim amb el seu entorn.
S’ha realitzat un estudi d’impacte paisatgístic que ha estat aprovat pel Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
La bassa de digestat pot contaminar el sòl?
La bassa de digestat disposarà de sistemes de control de fuites mitjançant piezòmetres i drenatges de control. S’ha dissenyat en forma de tres recipients per poder buidar de forma instantània en cas de trencament. Els materials que s’utilitzen per a la seva construcció són homologats i aptes per aquest ús (membrana d’impermeabilització de fluids geosintètica polimèrica (GPR-P).
Quina és la capacitat d’emmagatzematge de la bassa de digestat?
La capacitat de la bassa de digestat és de 11.000 m3. Aquesta capacitat ha estat dissenyada per donar compliment a la normativa ambiental vigent que obliga a tenir capacitat d’emmagatzematge suficient per un període de 6 mesos per poder seguir operant encara que les condicions ambientals (períodes de pluges llargs que impedeixen entrar als camps i aplicar el purí o digestat, etc) no siguin favorables. A més, la bassa, ha estat dissenyada en tres volums per garantir al màxim la seva seguretat i estanquitat. En règim de funcionament normal, només s’utilitzarà 1/3 de la seva capacitat, ja que els tractors que accedeixin a la planta retornaran carregats per tal d’evitar trànsit i cost del transport.
Quins beneficis socials i econòmics suposa per a l’Armentera?
Es compta que l’ajuntament tindrà uns ingressos importants en concepte de llicència d’obres i es generaran 2 llocs nous de treball al poble, i disposarà d’aigua calenta per a escalfar les dependències municipals de forma gratuïta.
Aquesta planta generarà energia tèrmica en forma d’aigua calenta que per acord amb l’ajuntament la conduirem fins el poble (instal·lació de 1, 4 km i amb una inversió suplementària de 120.000 € a càrrec del promotor) per cedir-la per a usos d’aigua calenta i calefacció als veïns, amb un descompte respecte del preu indexat del gas natural, quan es decideixi fer una xarxa de distribució de calor centralitzada, la planta subministrarà energia tèrmica i els costos de gasoil per calefacció i aigua calenta sanitària dels habitants de l’Armentera poden disminuir de forma rellevant, convertint el poble de l’Armentera en un poble referent des del punt de vista de l’eficiència i les energies renovables.